La paràlisi facial és una malaltia molt invalidant que s’origina en la lesió del nervi facial, que és l’encarregat de donar moviment als músculs de la mímica facial, i, entre ells, els esfínters de la cara (ulls i boca). La seva lesió provoca la impossibilitat de tancar correctament els ulls i la boca; d’articular adequadament certes paraules; menjar amb normalitat, o poder expressar emocions de forma adequada, com per exemple, la incapacitat de poder somriure.
Existeixen diferents tècniques quirúrgiques que permeten millorar la paràlisi. Les podem classificar entre les tècniques estàtiques, l’objectiu de les quals és tornar els teixits a la seva posició original; o les tècniques dinàmiques, que pretenen retornar, en part, el moviment que el rostre ha perdut. En funció del temps d’evolució de la paràlisi i de les característiques del pacient, és possible utilitzar les primeres o les segones.
És molt important que el pacient que ha patit paràlisi facial consulti com més aviat millor amb algun cirurgià amb experiència en el camp de cara a obtenir el millor resultat, tant funcional com estètic.